Escut de l'orde: creu patent vermella (passió de Crist, sang) i blanca (puresa de Crist, aigua), timbrada amb mitra i bàcul i la corona d'espines | |
Tipus | Orde de canonges regulars |
---|---|
Nom oficial | Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu |
Nom oficial llatí | Canonici Regulares Ordinis Sanctae Crucis |
Sigles | O.S.C. |
Altres noms | Canonges de la Santa Creu, Orde de la Santa Creu, Crucífers dels Països Baixos, Croats dels Països Baixos |
Hàbit | Túnica blanca, escapulari i musseta negre; a la musseta, la creu de l'orde brodada sobre el pit |
Lema | In cruce salus ("En la creu, salut") |
Objectiu | Apostolat i assistència a necessitats |
Fundació | 14 de setembre de 1210 o 1211, Clairlieu, prop d'Huy (actual Bèlgica) per beat Teodor de Celles |
Aprovat per | Innocenci IV (aprovació provisional: 1245, per Honori III), en 1248 |
Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
Constitucions | Basades en les de l'Orde dels Predicadors |
Patrons | Santa Odília d'Alsàcia |
Fundacions destacades | París, Tolosa, Uden, Sint-Agatha (casa mare actual), Roma (San Giorgio in Velabro) |
Fundacions a terres de parla catalana | Mai no n'hi ha hagut |
Persones destacades | Henricus van den Wijmelenberg |
Lloc web | http://www.oscgeneral.org |
Els canonges regulars de l'Orde de la Santa Creu, o Crucigeri (en llatí: Canonici Regulares Ordinis Sanctae Crucis, o simplement crucigeri; acrònim: O.SC), són un institut religiós masculí de dret pontifici.,[1] concretament un orde de canonges regulars.
L'ordre va sorgir a Bèlgica a principis del segle xiii. Una tradició tardana atribueix la seva fundació a Teodor de Celles i indica que la data de fundació és el 14 de setembre de 1211; l'aprovació papal va arribar el 1248.[1]